Epitafi signat per mossén Cinto

Fa unes setmanes vaig estar per primer cop al cementiri de Montjuic. Vaig poder passejar una miqueta, observar autèntiques obres d’art (hi ha panteons espectaculars) i preguntar-me, un cop més, per què de tota la vida ha existit aquesta mena d’inquietud existencial quan es tracta de la mort, de manera que els difunts se’ls tracta amb aquest respecte i, fins i tot, solemnitat.

Em vaig aturar especialment en aquesta tomba, l’epitafi de la qual eren aquests versos d’en Jacint Verdaguer. Em van semblar maquíssims.

Les llàgrimes qu’es ploren s’esvaeixen,
Tot lo de la terra és breu!…
Les flors sobre la tomba es marceixen:
Sols l’oració va a Déu!…

Mn. Jacint Verdaguer

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Poesía, Poesia catalana y etiquetada , , , , , . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s