Polseres vermelles T2, 2/15: Jordi

Us enllaço aquí el comentari de l’Albert Espinosa sobre aquest episodi!

A mí també m’agrada especialment quan el Lleó parla al principi amb el Sr. Benito. Tot i que el terme “univers” pot semblar com a molt metafísic, entenc que hi ha Algú altre que t’estima i sap per què t’han de passar les coses, encara que no siguin les que tu buscaves. Aquesta frase de que “quan creus que tens totes les respostes, ve l’univers i et canvia totes les preguntes” molts ja la coneixíem dels llibres de l’Albert, jo concretament del darrer (Si tú me dices ven lo dejo todo… Pero dime ven), però és molt maco com ho relaciona ara amb el Lleó i la seva lluita contra el càncer.

Aquest episodi té altres escenes entranyables. La que més m’ha agradat ha estat la del Lleó parlant per Skype amb la Gavina. Més que res, per la frescor amb què es representa una cosa tan quotidiana i coneguda per tots com és una conversa per Skype. I molt tendre el fet que el Lleó tranquil·litzi (menteixi, en realitat) a sa germana perquè no vagi a veure’l, i li ensenyi la canoa que li va regalar el Toni. És una escena subtextualment molt potent, i més sabent que la Rym s’està assabentant de tot.

JordiM’agrada l’actitud del Jordi al tornar a l’escola, dolgut per tota la gent que no l’ha vingut a veure i que ara el miren com un bitxo raro. Inclús els seus “amics” no es preocupen gaire per ell; es limiten a arrossegar-lo cap a allò que volen fer ells, cosa que fa que el Jordi se senti encara més descol·locat.

També em van encantar detalls com la transició utilitzant les pissarres per fer veure com estan ara el Lleó i el Jordi, fent activitats anàlogues (aprenent les etapes de…) però del tot diferents. Diàlegs enginyosos en la línia de l’Albert Espinosa, que interrelacionen molts factors que estan en joc a mode d’exemple, com ara quan el Toni compara el que ocorre als polseres amb el que li pot passar als ossos al Lucas.

També quan el Lleó discuteix amb la Rym i el seu germà, m’encanta com l’Espinosa va caragolant les ironies i els jocs de paraules (‘sembla una cosa però és una altra’…).

Una de les escenes més dures, que ha jugat moltíssim amb el silenci, és quan li diuen el percentatge de probabilitats de salvar-se al Lleó. De fet, és ell mateix qui ho diu, pràcticament. Però l’Albert sempre troba ironia per afegir, en aquest cas, quan el Toni li diu que queden a les 5:13 (13!).

També em va agradar el detall de direcció de que deixessin el Víctor (Àlex Maruny), el nou xicot de la Cris, una mica en l’anonimat, fora de focus o bé amb la cara retallada. I, evidentment, l’aparició inesperada de l’Ignasi.

Rodatge

És curiòs, perquè en 2 de 15 episodis, ja he vist un munt d’escenes que vaig presenciar jo durant els meus dies a l’equip de rodatge! En aquest episodi n’hi ha bastantes:

  • El Jordi en moto. Vaig aprendre com es fa per rodar un plano frontal i tant de prop, creant la sensació d’anar en moto. Eren les mateixes carreteres per on es va rodar Herois!
  • El Jordi arriba a l’institut i assisteix a classe d’automoció. Recordo el Pau dirigint tots els extres d’aquella escena, els cops que es va repetir per filmar des de tots els angles, etc.
  • El Jordi rep la visita del Toni i el seu avi. Aquell dia vaig conèixer el Quimet Pla, l’actor de l’avi del Toni, i em va semblar una persona fascinant. Era capaç de tenir-te mitja hora escoltant-lo i passant-ho bé, sense avorrir-te gens ni mica. Un home apassionat per l’art i el teatre. També va ser el dia que vaig conèixer el Toni (Marc Balaguer), i recordo alguna conversa interessant sobre com és la vida d’un noi tan jove que ja és tan conegut gràcies a la televisió.
  • El Jordi i els seus amics amb unes noies a la picina. Aquell dia de rodatge va ser a Cardedeu, a una casa molt maca. Recordo que vam gravar bastants més planos dels que s’han utilitzat al final, però comprenc la decisió dels editors i el director: van voler donar tota la importància de l’escena als personatges importants: el Jordi i la Mireia. Per això, la resta de personatges (la noia morena que els rep i una altra que s’estava banyant, els dos amics dels Jordi, tot i que un d’ells, el Carlos, té més protagonisme) és queden com a teló de fons. Aquest va ser l’únic dia en que em vaig desplaçar fins a la localització en un cotxe acompanyat d’actors, concretament de la Candela (la noia que fa un petó al Jordi) i el Carlos (el company del taller). Va ser un trajecte interessant.
  • L’escena del cementiri, on hi vam passar tot el dia. Era impressionant que haguessin posat una làpida amb el nom de l’Ignasi, i el discurs del Toni davant la tomba és força memorable i el fa seguir en la seva línia de personatge que, paradòxicament, diu les coses tal com són i no com se suposa que s’ha de dir que són.
  • També, dels clips finals, vaig estar quan el Roc està al llit sense poder dormir i la Cris a casa seva plorant i menjant xocolatines. Recordo que em va semblar impressionant lo bé que ho feia la Joana en aquell petit clip que es va fer amb un travelling frontal.

Us deixo amb una altra foto del rodatge! Fins la setmana que ve!

Veure categoria Polseres Vermelles T2

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Polseres vermelles T2 y etiquetada , , , , , , , , , , , , . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s