Polseres vermelles T2, 4/15: Roc i Toni

Un enllaço aquí el comentari de l’Albert Espinosa.

M’encanta com està canviant el personatge del Jordi, sobre tot a la conversa amb el Mercero, en que el Jordi es posa com per sobre, vacil·lant-li amb lo de la moto. El Mercero comprés com està ell, i té paciència.

També el personatge del Toni, poc a poc, al seu ritme, va madurant, i mira d’assolir les coses que comencen a passar, sense perdre l’esperança de que els polseres tornaran a estar junts. Ell és el més “feble” i el més afectat per això. El Roc cada cop m’està agradant més, amb el seu paper de nen entremaliat però que també comença a madurar amb el seu interès per la música i el seu tipus de converses.

Però sobre tot m’agrada, en aquest episodi, el Lleó. Com es va preparant per al que succeirà, preparat per a qualsevol cosa que passi amb el Benito. S’irrita fàcilment amb el Roc i el Toni quan li venen amb “ximpleries”, i em sembla una reacció molt bona el seu enfadament per caracteritzar en quina etapa es troba. L’únic que em va semblar una mica fluix és la frase de la mare del Jordi, “de vegades és difícil conèixer els que més estimes”, ja que ho deixa anar d’una manera molt poc natural. També, quan el doctor Josep surt del quiròfan, m’agrada que sembli interminable el tros de passadís que ha de recòrrer per arribar on és el Lleó i donar-li la mala noticia.

Rodatge

  • El Toni amb l’assistent. Li va a veure el Roc. Va ser el meu penúltim dia de rodatge amb ells. Recordo que em va fer molta gràcia el guió d’aquesta conversa, el doctor incrèdul i el Toni amb tota la seva normalitat dient-li que un dels polseres és mort. Demostra que en la seva senzillesa hi ha superioritat.
  • El Víctor es declara a la Cris. Recordo que em va agradar molt com iluminaven aquesta escena, i fins i tot vaig tenir el luxe de veure com la Joana i l’Àlex assajaven el dia anterior aquesta escena, sobre tot per a la reacció d’ella.
  • El Roc i la Núria al ‘llimb’. Va ser l’únic dia en que la localització exigia utilitzar equip aquàtic, haver de saltar entre arbres per arribar d’un lloc a l’altre… Va ser un dia sencer en aquell llac tan maco, que era realment idíl·lic. 

Veure categoria Polseres Vermelles T2

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Polseres vermelles T2 y etiquetada , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s