Polseres vermelles T2, 5/15: Benito

Un enllaço aquí el comentari de l’Albert Espinosa! I també podeu veure el capítol desde TV· aquí.

Aquest és, sens dubte, el capítol més especial del que portem de temporada, i fins i tot de sèrie. M’agradaria comentar per què.

Benito

  1. Es parla de la mort durant quasi tota l’estona. Normalments, a la televisió, la mort “succeeix”, es plora, i poc més. En aquest capítol, la mort està a l’aguait tota l’estona. De fet, ja sabem com acabarà, i només ens interessa saber què passarà en aquests últims minuts de vida del gran senyor Benito. I amb el flashback també es parla de la mort, en aquest cas de la mare del Benito.
  2. El flashback. Em va sobtar moltíssim, tant per ser un flashback d’època dins d’aquesta sèrie com quan vaig comprobar que els protagonistes són els mateixos polseres. Imagino que van tenir por de que s’entengués i de que no es carregués molt el pacte de lectura amb l’espectador. Però trobo que era molt just conèixer una mica de la vida del senyor Benito, ja que a cinema hi ha una màxima molt obvia, i és que per entendre un personatge has de conèixer els fets més importants del seu passat.
  3. En relació al flashback, la direcció artística, clarament, inclús pel detall de quan es fan el tall a la mà amb el ganivet. També la direcció, com l’ús de la steady que gira al voltant del grup en plano seqüència quan els nanos decideixes qui és qui dins el grup.
  4. L’actuació del Lleó. Durant tot el capítol ha de mantenir el rostre en expectativa d’una mala noticia, patint. Imagino que l’escena final seria la part més difícil i compromesa de fer per a l’Àlex Monner. Fa uns anys, a Herois també va sortir plorant, però en aquest cas, molt més adult, també li acompanya el so. L’escena és esfereidora pel realisme que li dóna al plor.
  5. L’habitació a la que porten al Benito, quasi com una sala d’espera de la mort. Ell sol en no sé quants metres quadrats, quan lo habitual a un hospital és estar envoltat de gent i soroll. És una seqüència molt dura, molt seca, amb una fotografia i una falta de decoració que imposen respecte. Molt acertada, com el pla final, que s’obre per deixar veure la petitesa de l’home.
  6. Quan el Benito coneix el Lleó. És una escena molt tendra, sobre tot per a l’espectador: sabem tot el que ha passat després d’allò, i per això funciona tan bé. També quan apareix la mare del Lleó, que sabem que va morir. Molt acertada, l’escena.
  7. El Benito amb el seu germà. Recordo que el meu company de pis em va cridar l’atenció sobre la gran actuació dels dos actors (l’Andreu Benito i el Lluis Homar). Em va dir que omplien la pantalla ells sols, amb la seva grandesa interpretativa. I és veritat. És una escena genial, de dos homes amb molta més experiència -lògicament- que els nois que estem acostumats a veure.

Rodatge

De tot aquest capítol, no vaig estar al rodatge de cap part. Crec que ja en queden poques! Fins la setmana que ve!

Veure categoria Polseres Vermelles T2

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Polseres vermelles T2 y etiquetada , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s