Polseres vermelles T2, 6/15: El dol

Com sempre, us enllaço abans a l’article de l’Albert Espinosa sobre aquest capítol.

Com ell explica, aquest capítol parla del dol, que aquest cop li toca viure al Lleó quasi en soledat. Per això, les meves escenes preferides són les que estan marcades amb silencis.

La primera, la del Lleó i el Jordi quan acaben de sortir de l’ascensor sense dir-se res. El Jordi, en una situació que tots podem haver viscut, dubta; agafar coratge i demanar perdó al Lleó (donar-li al pèsam, en subtext, és una manera de buscar reconciliació). Però el Jordi comença a ser valent, a mirar les coses a la cara, i ho fa. Aquí començarà a canviar el personatge, n’estic segur!

Ascensor

La segona que dramàticament em va agradar és la de la Rym cridant al Mercero. Segueix enfatitzant en la idea de que en aquesta segona temporada els polseres ja no són nens; s’estan fent grans, ja no en tenen prou amb sabis consells i copets a l’esquena, com el Lleó amb el Benito dos episodis enrere. He de dir que cada cop m’està agradant més com ho fa la Laia Costa, em sembla una gran decisió de càsting!

Un altre moment entranyable és la primera presa de contacte entre la Cris i la Rym, quan parlen pel mòbil i les dues es fan passar per infermeres. És un diàleg molt ben pensat i molt còmic, en que ambdues aprofiten per “desfogar-se” passivament contra la enfermetat i contra el tracte de les infermeres.

Per últim, quan el Lleó va a veure la Rym, que està dormint. M’agrada per dos motius. Primer, perque li “presenta” el Benito. “Sembla mentida que tanta sabiesa, tanta bondat, que tot ell càpiga en un lloc tan petit”. Em sembla una reflexió existencial molt maca. “Com pot ser que una persona tan gran avui sigui un punyat de cendres?”. El segon motiu, perquè aprofita que ella “dorm” per confessar-li lo important que està sent per a ell. De vegades no ens atrevim a dir aquestes coses a la cara. El Lleó li diu ara, sabent que ella també ho ha passat malament per lo del pit. Els silencis que va l’Àlex Monner em semblen molt acertats, li donen molt més dramatisme a l’escena.

Rodatge

D’aquest capítol, només vaig estar al rodatge el clip en que incineren el Benito. Recordo que era complicat, perquè el terra de marbre feia molts reflexos i va costar trobar la manera de filmar-ho.

Veure categoria Polseres Vermelles T2

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Polseres vermelles T2 y etiquetada , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s